El control d'esfínters

ORIENTACIONS ALS PARES PER DESENVOLUPAR EL

CONTROL D'ESFÍNTERS

El control d'esfínters suposa el pas d'un comportament reflex automàtic a una conducta voluntària i controlada. Diem que no hi ha control d'esfínters quan el nen/a mulla el llit durant la nit i/o es mulla els pantalons durant el dia, després de determinada edat.

La majoria dels nens/as aconsegueixen el control diürn entre els dos i tres anys. Cap als cinc anys ha adquirit ja el control nocturn i entre els dotze i catorze anys únicament un 2% romanen amb incontinència ocasional. És important assenyalar que qualsevol situació que produeixi tensió o ansietat pot destorbar o interferir el control d'esfínters.

PRIMER PAS: PREPARACIÓ PER AL CONTROL D’ESFÍNTERS

        A.  ALGUNES CONSIDERACIONS INICIALS:

·     El nen/a deu tenir prèviament uns coneixements. És  convenient que, abans d'iniciar l'educació dels esfínters, el nen/a tingui algunes nocions bàsiques de l'esquema corporal (com a dalt, a baix, davant, darrere) per poder seguir instruccions, sigui capaç d'imitar i obeir instruccions simples com pujar-se i baixar-se els pantalons.

·     El nen/a deu conèixer les paraules clau. Per a això utilitzar les paraules adequades: pipí, orina, caca, banyat, brut, net, bolquer, water, orinal,…

·     El nen/a deu entendre el que és la “caca” o el “pipí” (en moltes famílies s'utilitzen paraules o expressions molt diferents) i ha de poder dir-les. Ha d'adonar-se de les sensacions que ocorren després de orinar o defecar estar “mullat”, “brut”,… Una mica més endavant, el nen serà conscient del que se sent abans de les “ganes” d'orinar (contraccions de la bufeta) o de defecar (moviments de l'intestí).

·     Importància que el nen/a vegi com fan els majors (nens o adults). A més de veure els pares i als germans major, si voleu, es pot emprar llibres de contes que tractin sobre això, amb lectura dels mateixos i incitar-lo als personatges.

·     Establir una rutina. Portar-li al bany cada cert temps.

·     Descobrir els senyals i respondre a elles. El nen/a pot donar signes concrets no verbals que vol fer pipí o caca. Observa si el nen/a té algun moviment especial abans de defecar (es posa vermell, s'encongeix,…) o orinar (es mou, creua les cames, es porta les mans al pubis,…). Quan el iniciï, crida-li l'atenció perquè es doni conte d'això: “(nom del nen/a), em sembla que tens ganes de fer caca, veritat?”.

·     Proposa-li un primer intent: “Vols asseure't una estona en el orinal a veure si surt el teu caca?” Si el nen/a té èxit, celebra-ho amb una lloança, una frase senzilla. Si no, no passa res. Però es pot dir que “un altre dia” o “la propera vegada” (nom del nen/a) farà caca en l'orinal com els nens/as majors.

·     Incitació. Alguns nens/as necessiten que se'ls animi a anar al cambra de bany a fer pis o caca.

·     Utilitzar recompenses. Durant la fase d'aprenentatge, elogia sempre els èxits i lleva importància als fracassos. Mostrar-li que estem encantats quan usa l'orinal o el WC degudament pot ser una recompensa molt poderosa. Para alguns nens/as, els elogis seran el més efectiu; per a uns altres serà el permetre'ls fer alguna activitat preferida, o donar-los alguna cosa agradable per menjar.

·     Posar al nen/a roba fàcil de llevar. Les primeres vegades amb prou feines podrà esperar al fet que li descordin els vaquers i… es sentirà frustrat si se li “escapa”. Això és encara més important si el propi nen/a desitja anar a l'excusat pel seu compte sense cridar a ningú. Per tant és millor posar-li pantalons amb elàstics (tipus xandall).

B.  MAI HEM DE:

• Tenir pressa. Cada nen/a madura al seu ritme. Pressionar-li només conduirà a frustració i dificultats.

• Amenaçar-li, renyir-li, cridar-li, castigar-li… quan no aconsegueix controlar els esfínters.

• Ridiculitzar-li en públic, davant els seus germans… comparar-lo amb altres nens/as més “avançats”.

• Posar-li dificultats involuntàries en forma de roba difícil de manejar pel nen/a: oblidar-se de vaquers, pantalons amb cremalleres, petos amb tirants, leotards…

C.  CONTROL INTESTINAL:

És preferible començar a habituar-li a l'ús del orinal o asseure-li en el WC just després de les menjars, ja que en aquest moment la necessitat de evacuar és més urgent i és més probable que tingui èxit. Intenta portar al teu fill durant aproximadament vint minuts després de cada menjar. Trobar el temps correcte serà qüestió d'aplicar el mètode de “assaig - error”.

Després d'haver iniciat les pràctiques, es deu trobar el moment en què el nen/a estigui deposant per aconseguir, amb habilitat, que ho faci en l'orinal o en el WC. Això no és fàcil aconseguir-ho, sobretot en les primeres ocasions.

Al principi, premiar qualsevol intent amb contacte físics, petons o paraules afectuoses. Després fer-ho solament amb els èxits, però seguir elogiant els bons resultats obtinguts en els dies successius.

Si trigués a aconseguir el control intestinal, seguir animant-li i elogiant els intents. No enfadar-se, renyar ni castigar perquè es produeixen fallades. L'aconseguir bons resultats s'aconsegueix en un temps molt variable d'uns nens a uns altres.

SEGON PAS: EL CONTROL D’ESFÍNTERS

A.  QUÈ PODEM FER ELS PARES I MARES PER AJUDAR AL NEN/A:

Es imprescindible que la decisió del moment de llevar el bolquer definitivament sigui consensuat entre els pares i l’escola, ja que s’ha de tenir en conte la maduresa de l’infant i altres circumstàncies que li puguin afectar.

Tenir molt clars els hàbits que volem aconseguir (en aquest cas el control d'esfínters però també qualsevol altre hàbit com pot ser vestir-se i desvestir-se, rentar-se les dents,…)

Acompanyar sempre als nens/as en aquestes activitats i ensenyar-los com han de fer.

Fer-ho sempre en un ambient relaxat, tranquil i comprensiu, sobretot quan ocorri alguna “fallada” (estem començant).

El control del pipí a la nit, es començarà una vegada que els nens controlin bé durant el dia.

Evitarem en tot cas etiquetar als nostres fills amb paraules com: “ets un meón…”; “la teva germana va controlar molt abans…”; “estic farta de rentar llençols tots els dies…” i evitarem utilitzar càstigs per aconseguir aquest objectiu. (Tenir en compte que l'angoixa pot provocar més ganes de fer pipí).

Recordar que cada nen/a té el seu propi ritme. El millor és confiar en el desenvolupament del nen/a, estimular-ho positivament i ensenyar-li, no exigir-li.

Anotar en paper les hores aproximades en les quals el nen/a orina o fa caca durant la setmana.

NO tornar a POSAR EL BOLQUER (excepte a la nit) encara que hàgim d'estar canviant-li contínuament.

Aconseguir en el nen/a uns bons hàbits d'higiene personal, requereix per part dels pares mantenir la rutina, ordre i horaris fixos, que permetin al nen automatitzar el hàbit que volem aconseguir i amb això una major autonomia.

És a dir, els pares hem de:

Ø SER PACIENTS I PERSEVERANTS.

Ø ANAR PAS A PAS.

Ø TENIR SENTIT DEL HUMOR.

      B. QUÈ OCORRE AMB UN NEN/A AMB DIFICULTATS…

A més de tots els reptes normals del control d'esfínters, els pares heu de tenir en compte diverses qüestions:

1. Els nens/as sovint tenen problemes per aprendre i utilitzar el llenguatge. Pot ser que no siguin capaços de dir-li als seus pares que necessiten anar al WC amb paraules, per el que aquests han d'atendre a altres signes per saber-ho.

2. Poden trobar difícil l'adaptar-se d'una situació a una altra. Per això, podria ocórrer que a casa vagin al bany molt a gust, però no voler anar en la guarderia o en la escola o al revés.

3. Alguns nens/as poden adquirir hàbits de neteja, o mantenir-se secs, però no ambdues coses alhora.

     C. CAUSES DE RETARD EN EL CONTROL D'ESFÍNTERS:

1. Una forma d'explicar estats de tensió i angoixa. Un nen/a baix moltes pressions familiars pot expressar aquesta disfunció amb reculades.

2. Excés de càstig en l'ensenyament del control de esfínters.

3. Pot presentar-se per infeccions, pressió muscular, o inhibició dels reflexos, per això és preferible crear un ambient agradable per al desenvolupament d'aquests hàbits.

     D. CONTROL D'ORINA DIÜRN.

a) Retirar el bolquer durant el dia.

b) Posar al nen/a en l'orinal o WC cada dues hores els quinze primers dies. És important parlar amb ell recordant-li que va a fer pipí i que ell ho digui.

c) Cada vegada que faci pipí, reforçar-li amb alguna cosa que li agradi.

d) Si el nen/a controla passats uns quinze dies, començarem a posar-ho cada dues hores i mitja.

i) Reforçar d'igual forma cada vegada que faci pipí.

f) Després d'altres quinze dies, si controla bé, passar a posar-ho cada tres hores.

g) A partir d'aquest moment se li reforçarà cada dues vegades que faci pis en l'orinal.

h) Als quinze dies de controlar i demanar quan tingui ganes d'anar al WC, reforçar només al final del dia.

i) Retirar el reforç. Ja no ho necessita.

     E. CONTROL D'ORINA NOCTURN.

a) Una vegada aconseguit el control durant el dia i sobretot si ha sortit algun dia sec, retirarem el bolquer de la nit definitivament!

b) Recordar que és molt important que els nens/as es acostumin a fer pipí sempre abans de ficar-se al llit.

c) És possible que els primers dies no aguanti tota la nit sec, en aquest cas procurarem despertar-lo a mitja nit, perquè faci pipí conscientment en el WC. Si veiem que està mullat, la següent nit el

aixecarem una miqueta abans.

      F. UNA VEGADA ACONSEGUIT EL CONTROL HEM D'INICIAR AL NEN/A EN L'ÚS ADEQUAT DEL WC.

􀀀 Pujar i baixar la tapa del WC abans i després del seu ús.

􀀀 Tancar la porta del bany quan estigui utilitzant el WC i en sortir del mateix.

􀀀 Orinar o defecar sense mullar-se o tacar-se.

􀀀 Tallar el paper higiènic, netejar-se sense tacar-se o mullar-se la mà i tirar al WC el paper usat.

􀀀 Després d'utilitzar el WC tirar de la cadena i rentar-se les

mans.

       G. ALGUNS LLIBRES DE CONTES QUE PODEM UTILITZAR.

Per incitar al nen/a en el control d'esfínters, una forma és llegir-li contes que tractin sobre això, explicant-li el que ocorre amb els personatges.

Caca! BAXTER, INCOLA. Barcelona: Timun Mas, 2003.

Quan una criatura com Nipa demana l'orinal, no tot va com havíem previst. Però no serà necessari molt temps perquè tota la família se senti descansada.

Ja no duc bolquers! DENOU, VIOLETA. Barcelona: Timun Mas, 2004.

Cleta s'acaba de fer pipí, Teo li canvia el bolquer… Cleta aprèn a fer pipí i ja no porta bolquers!

Fos bolquers! WATT, FIONA. Londres: Usborne, 2002.

Un llibre dirigit als més petits de la casa amb el qual els nens a més de veure's reflectits en les activitats quotidianes aprendran moltes coses i ampliaran el seu vocabulari.

I després dels bolquers? BORGARDT, MARIANNE. Barcelona: Timun Mas, 1996.

El pas del bolquer a l'orinal és un moment transcendental en la vida de tot nen i nena. És el moment en què ja s'és major. El seu descobriment es realitza de moltes formes, la més normal entenent-ho com a barret de joguina. El jove protagonista, després, aprèn l'ús i a gaudir de tan útil aparell; sempre en companyia del seu moix viurà els episodis principals de l'acte, quan es necessita l'orinal i els moviments precisos que requereix.

Pipí en l'herba! BONNIOL, MAGALI. Barcelona: Corimbe, 2002.

Quan passegem i ens entren ganes de fer pipí, hi ha

que trobar un bon lloc. No al costat de les ortigues.

Tampoc en l'aranya… Aquí està bé, no hi ha més que

petits insectes. Cuidat no els ofeguis.

Article aportat per la classe de "Els Pescadors"